Canvis, autoria, educació, classe política i món digital. Fem-ne un repàs

Hem trobat al núm. 3 de la revista Satélite una entrevista a Genís Roca on es tracten alguns dels temes més importants relacionats amb l’entorn digital i dels quals en parlaren en les diferents jornades que hem preparat a TIC a la carta. Per això ens ha semblat interessant recomanar-te que si t’interessa la cultura digital facis un cop d’ull a l’entrevista. Nosaltres per la nostra banda te n’oferim un resum, que hem anat esquitxant amb la nostra opinió personal.

1. Els canvis.

Tot ens sembla nou i veiem com tot canvia ràpidament. Quan en realitat en la història de la humanitat els grans canvis han necessitat segles per a dur-se a terme. La substitució d’un producte tecnològic per un altre: el salt de vídeo al DVD, del CD al MP3 no són canvis reals, són petites passes d’un procés molt més substancial i realment enfocat al canvi.

L’autèntic canvi es dóna en la digitalització i és un canvi a dos temps:

  • primer la tecnologia digital substitueix l’analògica, un canvi que ja vivim i que assumim amb certa naturalitat.
  • Segon la transformació dels models de negoci a causa d’aquesta digitalització. Un canvi que tot just comença, que ens afecta a tots nosaltres en la feina, el consum, les relacions… segurament en tots els aspectes socials i que haurem d’aprendre a viure’l i a conviure-hi.

2. Sobre la propietat intel·lectual, l’autoria i la Xarxa.

Hi ha una evolució inevitable pel que fa a l’autoria i els drets d’autor. Internet és un espai públic i tot el que hi succeeix flueix entre les persones, en tot els sentits: perquè s’expandeix i perquè es transforma cada cop que algú ho troba, un comprèn, ho assimila i ho redistribueix . Qui és l’autor d’una idea? El que l’ha inspirat? El que l’explicat per primer cop? El que l’ha polit? El que l’ha dut a terme? De fet, no és aquesta la dinàmica fonamental de la humanitat per aprendre i per evolucionar?

3. Sobre els nadius digital.

Aquest terme que va fer fortuna ja fa uns anys, ens dividia entre natius digitals i immigrants digitals. Al principi la barrera entre un i altres es va posar en la edat, fins hi tot hi havia que s’atrevia a dir que un nadiu digital era una persona nascuda després de l’any 1985 i amb unes habilitats excepcionals per comprendre interaccionar i crear un entorn digital. A tots els altres se’ns considerava immigrats digital.

Aquesta és ara una definició extremadament simple i la separació entre uns i altres es podria marcar entre hàbils i no hàbils digitals: els primers són aquells que, independentment de l’edat que tenen, han invertit moltes hores en trobar respostes i solucions amb l’ajut de les TIC i als quals l’esforç els ha permès desenvolupar una sèrie d’habilitats digitals eficients.

4. Sobre l’educació, l’escola i la digitalització.

Actualment l’escola està en un procés de digitalització, tot i que el canvi fort no consisteix precisament en un canvi de suport en els continguts escolars. El canvi es donarà més endavant i vindrà provocat per sinergies externes al context escolar que infiltraran valors i dinàmiques diferents a les que tradicionalment han definit el marc educatiu:

  • l’experiència ja no serà un grau, en un entorn en canvi constant.
  • Els coneixements per al futur no serviran, perquè no serà possible preveure’n la futura utilitat.
  • L’aprenentatge útil servirà per saber trobar allò que es necessita en cada moment, per interactuar amb un nombre ampli de persones que proporcionen els imputs per construir el propi aprenentatge.
  • Caldrà aprendre a viure amb normalitat el canvi constant. Per aprendre a saber-lo aprofitar i extreure’n l’oportunitat per créixer, no n’hi haurà prou en adaptar-s’hi.

5. Sobre els dirigents i l’esquerda digital.

Tenim un problema molt greu, segurament el més greu. I és que la classe dirigent no ha entrat en l’entorn digital i a més no se n’han adonat del perjudici que això està causant: legislen, regulen, gestionen, sense comprendre la repercussió social de la societat del coneixement.

Tots nosaltres deixem en les mans de la seva ignorància la possibilitat de ser una societat digitalment formada, madura (amb tot els beneficis que comportaria) o per contra una comunitat que conviu amb escepticisme l’aparició del món digital i confon competències digitals amb habilitats de joc.

 
Trackbacks Comments
  • Així ens va.

    El punt 5 el trobo revelador i molt encertat. En altres àrees de coneixement més “clàssiques” no els hi perdonaríem. Però ha arribat el moment de posar-hi remei en la mesura que puguem, se’ls hi ha de dir a la cara.

Deixa un comentari