Les grans corporacions si una cosa tenen bona és la seva preocupació per fer negoci i traduir-ho tot a valors objectivament avaluables: tot té una mesura en guanys, en estalvi o en pèrdues. I aquesta actitud, que portada a l’extrem és deplorable, és imprescindible pel bon funcionament d’una empresa.

Les grans companyies parlen sovint de ROI , de retorn d’inversió, i quan realitzen una acció comercial els importa més saber les conseqüències directes de la inversió que no pas el propi cost de l’acció comercial.

Aquesta mania mesuradora  és empresarialment parlant positiva, i crec que és precisament això el que les microempreses haurien d’aprendre de les grans corporacions. Per això avui enllacem un vídeo molt interessant que parla de retorn d’inversió i xarxes socials, i explica com les grans corporacions han afrontat el repte de  quantificar l’esforç de projectar-se a la xarxa, invertir-hi i treure’n benefici.

Vine a la xerrada d’aquest divendres dia 21 i parlem d’empreses grans, petites ROI, xarxes socials i de tot allò que a tu t’interessi, què et sembla?

Fotografia de ittybittiesforyou a Flickr

Com sempre la feina ben feta demana dedicació, constància i consciència, per tant només les empreses que entenguin què està passant a Internet i com s’hi han d’afrontar sabran aprofitar-ne l’oportunitat.

No obstant les petites empreses juguen amb avantatge, perquè inesperadament a Internet s’han recuperat certes dinàmiques d’influència i de relació que s’assemblen molt al tipus d’interacció que des de sempre s’ha donat entre el petit empresari i els seus clients: vetlar per la qualitat de la feina, tenir cura dels clients un a un, preocupar-se per conèixer-los, interessar-se per ells, tractar-los de forma especial, saber afrontar les errades, resoldre-les… pràctiques que ens recorden més a la botiga de tota la vida que no pas a la gran multinacional.

Ja fa 11 anys, i això a Internet és una eternitat, es va donar a conèixer el Manifest Cluetrain, un document amb 95 punts que advertia a les empreses dels canvis que s’originarien en la relació empresa-client, gràcies a les dinàmiques d’Internet.

Si no coneixes el Manifest Cluetrain t’aconsello fermament que te’l llegeixis, és una gran reflexió que cap empresari, per petit que sigui el seu negoci, ha de deixar de fer.

Molts dels temes que es tracten al Manifest Cluetrain sortiran en la propera xerrada del dia 21, en la qual la Cristina, xerraire cambrilenca, Teo Ramos i a Esteve Graset, de Grasset Serveis Immobiliaris, parlaran de la seva experiència comercial a Internet. Ens agradaria que vinguessis i que t’afegissis a la conversa, t’hi esperem. Recorda: divendres 21 a les 20.15h a la Biblioteca de Vila-seca.

Al capdavant hi trobem com no Facebook amb un 51% dels usuaris de xarxes socials seguit de MySpace amb un 20% i en tercera posició la xarxa de microblogging Twitter amb un 17%.

Algunes de moltes dades que ens revela l’estudi ens indiquen que el 28% que no pertany a cap xarxa social es degut a que no volen compartir la informació personal o que més de la meitat dels usuaris no poden accedir al seu perfil des de la feina degut a que tenen les pàgines bloquejades.

Si ens centrem en l’estat espanyol veiem que les xifres estan per damunt la mitja gairabé en tots els casos, veient-ne algunes dades.

• El 80 % dels internautes espanyols pertany a alguna xarxa social
• Facebook es la xarxa social més coneguda entre els internautes amb un 98 %
• Un 73 % té perfil a Facebook
• La mitja d’amics a Facebook son de 100, en aquest cas estem sota la mitja

Si vols conèixer-ne més detalls, expressar la teva opinió i escolta la d’altres persones et convidem aquest divendres a les 20.15h a la Bibiloteca de Vila-seca a la xerrada:Facebook: amics, coneguts i saludats. Les xarxes socials en les relacions personals

Estadistiques d’usuaris d’internet al món

• Facebook té més de 400 milions d’usuaris actius.
• Més de 35 milions d’usuaris actualitzen el seu estat cada dia.
• Cada mes s’hi publiquen més de 3.000 milions de fotos.
• Cada mes es creen més de 3,5 milions d’esdeveniments.
• Mes de 1,5 milions de negocis locals tenen una pàgina activa a Facebook.
• Cada dia 20 milions de persones es fan seguidors d’una pàgina.
• Els usuaris de Facebook tenen una mitjana de 130 amics.
• La mitjana d’ús diari de Facebook és de 55 minuts.
• Facebook està traduït a més de 70 idiomes diferents.
• unes 300.000 persones han col·laborat desinteressadament en la traducció.
• L’Estat Espanyol és el 9è. país del món en ús de Facebook amb 8.860.000 usuaris.
• Barack Obama té més de 7.830.000 fans a facebook.
• Més de 100 milions d’usuaris utilitzen Facebook a través del mòbil.

Ens agradarà o no, però hem de reconèixer que aquesta xarxa social s’ha convertit en tot un fenomen. Si vols conèixer-ne més detalls, expressar la teva opinió i escolta la d’altres persones et convidem aquest divendres a les 20.15h a la Bibiloteca de Vila-seca a la xerrada Facebook: amics, coneguts i saludats. Les xarxes socials en les relacions personals.

Avui volem compartir una altre vídeo molt semblant, on un grup d’universitaris ens plantegen aquest mateix problema.

Hem trobat un vídeo que les explica molt bé, te’l deixem aquí juntament amb una mena de resum d’allò que ens ha semblat més important.

El que ens ha agradat més del vídeo:

1. Les competències digitals són coses que hem de conèixer per a convertir-nos en artistes creatius, en ciutadans i en futurs treballadors. Vaja, són habilitats que hem d’adquirir per actuar en la nostra vida quotidiana.
2. Abans l’aprenentatge preparava per aprendre a consumir productes digitals, ara l’aprenentatge ens ha de dotar d’habilitats per crear.
3. De competències digitals n’hi ha moltes, alguns exemples són:

• capacitat de valorar la fiabilitat de la informació que es troba.
• Habilitat per negociar i entrar a formar part de diferents grups i espais.
• Reconeixement de l’apropiació correcta, remescla i combinació de continguts amb sentit.
• Ús del joc i l’experimentació com a sistema de resolució de problemes.
• Navegació a través de diferents medis: text, imatge, so…
• Habilitat per utilitzar la simulació per comprendre i per aprendre.
• Capacitat per participar en la creació en equip.
• Representació i visualització: combinació de llenguatge visual, textual, musical.
• Capacitat per aplicar el pensament distribuït.
• Gestió efectiva de la multitasca.

Aquí tens el vídeo, ens agradaria saber què et sembla. Deixa’ns un comentari amb la teva opinió i vine el dia 26 de març a parlar amb la Mar Camacho d’educació i TIC.

En la primera xerrada de Tic a la Carta, podrem parlar de continguts escolars, noves tecnologies i aprenentatge amb Mar Camacho. Mentrestant, començarem a estirar algun fil d’aquest tema tan complex, comencem avui, publicant un vídeo realment interessant on un grup d’estudiants de primària i secundària ens oferexen la seva visió sobre l’educació, les TIC i el seu futur.

Te’l recomanem i et convidem a que el comentis amb nosaltres, amb algun comentari al blog i el dia 26 de març amb una bona conversa amb la Mar.

Hem trobat al núm. 3 de la revista Satélite una entrevista a Genís Roca on es tracten alguns dels temes més importants relacionats amb l’entorn digital i dels quals en parlaren en les diferents jornades que hem preparat a TIC a la carta. Per això ens ha semblat interessant recomanar-te que si t’interessa la cultura digital facis un cop d’ull a l’entrevista. Nosaltres per la nostra banda te n’oferim un resum, que hem anat esquitxant amb la nostra opinió personal.

1. Els canvis.

Tot ens sembla nou i veiem com tot canvia ràpidament. Quan en realitat en la història de la humanitat els grans canvis han necessitat segles per a dur-se a terme. La substitució d’un producte tecnològic per un altre: el salt de vídeo al DVD, del CD al MP3 no són canvis reals, són petites passes d’un procés molt més substancial i realment enfocat al canvi.

L’autèntic canvi es dóna en la digitalització i és un canvi a dos temps:

• primer la tecnologia digital substitueix l’analògica, un canvi que ja vivim i que assumim amb certa naturalitat.
• Segon la transformació dels models de negoci a causa d’aquesta digitalització. Un canvi que tot just comença, que ens afecta a tots nosaltres en la feina, el consum, les relacions… segurament en tots els aspectes socials i que haurem d’aprendre a viure’l i a conviure-hi.

2. Sobre la propietat intel·lectual, l’autoria i la Xarxa.

Hi ha una evolució inevitable pel que fa a l’autoria i els drets d’autor. Internet és un espai públic i tot el que hi succeeix flueix entre les persones, en tot els sentits: perquè s’expandeix i perquè es transforma cada cop que algú ho troba, un comprèn, ho assimila i ho redistribueix . Qui és l’autor d’una idea? El que l’ha inspirat? El que l’explicat per primer cop? El que l’ha polit? El que l’ha dut a terme? De fet, no és aquesta la dinàmica fonamental de la humanitat per aprendre i per evolucionar?

3. Sobre els nadius digital.

Aquest terme que va fer fortuna ja fa uns anys, ens dividia entre natius digitals i immigrants digitals. Al principi la barrera entre un i altres es va posar en la edat, fins hi tot hi havia que s’atrevia a dir que un nadiu digital era una persona nascuda després de l’any 1985 i amb unes habilitats excepcionals per comprendre interaccionar i crear un entorn digital. A tots els altres se’ns considerava immigrats digital.

Aquesta és ara una definició extremadament simple i la separació entre uns i altres es podria marcar entre hàbils i no hàbils digitals: els primers són aquells que, independentment de l’edat que tenen, han invertit moltes hores en trobar respostes i solucions amb l’ajut de les TIC i als quals l’esforç els ha permès desenvolupar una sèrie d’habilitats digitals eficients.

4. Sobre l’educació, l’escola i la digitalització.

Actualment l’escola està en un procés de digitalització, tot i que el canvi fort no consisteix precisament en un canvi de suport en els continguts escolars. El canvi es donarà més endavant i vindrà provocat per sinergies externes al context escolar que infiltraran valors i dinàmiques diferents a les que tradicionalment han definit el marc educatiu:

• l’experiència ja no serà un grau, en un entorn en canvi constant.
• Els coneixements per al futur no serviran, perquè no serà possible preveure’n la futura utilitat.
• L’aprenentatge útil servirà per saber trobar allò que es necessita en cada moment, per interactuar amb un nombre ampli de persones que proporcionen els imputs per construir el propi aprenentatge.
• Caldrà aprendre a viure amb normalitat el canvi constant. Per aprendre a saber-lo aprofitar i extreure’n l’oportunitat per créixer, no n’hi haurà prou en adaptar-s’hi.

5. Sobre els dirigents i l’esquerda digital.

Tenim un problema molt greu, segurament el més greu. I és que la classe dirigent no ha entrat en l’entorn digital i a més no se n’han adonat del perjudici que això està causant: legislen, regulen, gestionen, sense comprendre la repercussió social de la societat del coneixement.

Tots nosaltres deixem en les mans de la seva ignorància la possibilitat de ser una societat digitalment formada, madura (amb tot els beneficis que comportaria) o per contra una comunitat que conviu amb escepticisme l’aparició del món digital i confon competències digitals amb habilitats de joc.